Tàrraco

Les muralles són la construcció més antiga de la Tarragona romana, la seva fundació es remonta al campament militar inicial. Va ser construida en dues fases en la diferent tècnica constructiva:

• La primera fase va ser entre el 217 i 197 a.C., es tractava  d'una muralla baixa construida amb grans blocs irregulars de pedra que arribava als sis metres d'alçada amb torres elevades (es conserven tres).

• La segona fase va consistir en una reforma i ampliació del primer recinte murari fet entre els 150 i 125 a.C., no tenia torres i estava feta de carreus sobre un estret sòcol amb pedres irregulars. Arribava dals dotze metres d'alçada. 

La catedral durant el segle III i II a.C. va dir-se praesidium. Posteriorment, del segle I fins el V d.C. era el templum. En l'època visigota s'anomenà ecclesia i s'hi va construir una basílica. Del segle VIII al XII els àrabs la van destruir. És dels llocs més antics on s'hi troben fonament molt vells i meravellosos. Encara s'hi poden trobar obres ja que són molt fermes i els àrabs no les van poder destruir.

El Fòrum provincial constitueix un complex desmesurat en relació als conjunts arquitectònica romans paral·lels. Estava sota l'autoritat del consell de representats de tota la província de la Hispània Citeror Tarraconense, s'hi reunien religió i política com els dos vessants del poder imperial.

Es compon per dues terrasses superiors, la situada més alta estava consagrada a August. Es poden rastrejar molts trams de galeries o murs en edificis del casc antic. Als angles del costat nord-est s'alçaven dues torres que facilitaven el pas entre els diferents nivells de la plaça i el circ per mitjà de galeries i escales internes.

El circ  va ser construit durant el regnat de Domicià (finals del s. I d.C.) i destinat per curses de carros. Comunicava, a través d'escales, l'àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial. 

La tècnica constructiva era diversa:

• argamassa encofrada (opus caementicium) per a les cimentacions i les voltes.
• grans carreus (opus quadratum) per al podium i la façana.

La seva mida era 325 m. de longitud i 100-115 m. d'amplada.

L'amfiteatre va ser l'últim gran edifici per a espectacles, construit a principis del s. II i reformat el 218 sota l'emperador Elagàbal. Estava destinat als espectacles violents com lluites de gladadiors, caceres de feres i execucions. Es va ubicar fora de la muralla per aprofitar un pendent del terreny i així recolzar la graderia.

La cavea tenia una capacitat d'unes 14.000 persones i estava dividida en tres sector horitzontals on es distribuïen els espectadors segons els seu estatus social.

L'arena té la forma d'una el·lipsi de 61,5 x 38,5 metres amb dues fossae que la creuen en angle recte. 

blocs de l'inscripció

La seva inscripció és la més gran del món, consta de 300 metres construida per 79 bloca de pedra els quals 67 contenen lletres però 24 s'han esborrat per damnatio memoriae.

Història de la ciutat romana de Tàrraco

En l'època preromana, Tàrraco, estava habitada per una colònia petita anomenada Kissa on el seus habitants s'anomenaven Cossetans.

Ja en l'època romana, els romans la van conquerir, engrandir i fortificar a ordres de Publi Corneli Escipió. Posteriorment, se li va donar el nom de Tàrraco i, més tard, se la va fer capital de la zona del Tarraconense. Va ser reconstruida pels germans Escipió.

En l'època imperial, va ser una ciutat molt inlfluent ja que tenia el Fòrum més gran. El seu nom complet en aquella època va ser Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.

En el s. V es quan es data el campament de la ciutat de Tarraco a la desembocadura del riu Francolí. Va portar a la victòria de la guerra contra els Cartaginesos i se li va dir Scipionus Opus.

Actualment, queden les muralles romanes, el recinte de cult imperial, el fòrum provincial, el circ, el fòrum colonial, el teatre romà, l'anfiteatre, el cementiri paleocristià, l'aqüeducte, la torre dels Escipions, la cantera del Medolm la villa-mausoleu de Centcelles, la villa dels Munts i l'arc triomf de Barà.

El retorno de los guerreros de Troya

Conta’m, Musa, les accions d’aquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, després d’haver destruït la sagrada ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de molts homes i en va conèixer la seva manera de ser. Per la mar, ell va patir moltes penalitats en el seu ànim, lluitant per la seva vida i pel retorn dels seus companys.

HOMER, Odissea 1.1-5

A quin home es refereix el text? Doneu algun exemple de la seva astúcia. Quant de temps va estar errant? Va aconseguir salvar la vida i la dels seus companys i tornar a la pàtria?

El text es refereix a Odiseo o, també anomenat, Ulises, protagonista de l'Odisea d'Homer.  Un exemple de la seva astúcia és com va alliberar els seus companys i ell del cíclope, fent-lo emborratxar. Un altre exemple de la seva astúcia és quan va crear el famós cavall de Troia.
Quan va acabar la guerra de Troia, va estar errant camí d'Ítaca durant 10 anys. 

Alguns dels tripulants van morir per diferentes circumstàncies però els que restaven van morir a causa de que quan van arribar a l'illa de Sicília, Tirèsies els va avisar que no devíen tocar els ramats de Heli, el déu del Sol. Mentre Ulisses dormia, els seus compannys van matar alguns a causa de passar fam. Quan van tornar al mar, Heli va anar a parlar amb Zeus que els va enviar cap a Caribdis la qual va crear un remolí que els va matar a tots menys a Ulisses ja que va ser l'únic que no va tocar els ramats.

Narreu breument una de les aventures, en què va ser ajudat per un déu.

Quan torna de la guerra de Troia, gràcies a Minerva, va poder aconseguir recuperar el seu fill Telmémac, vengarse dels pretendents procis i ser reconegut per la seva dona Penélope. 

Menelau i Neoptólemo  tornen als seus regnes amb  diversa fortuna. Quin paper van tenir a la Guerra de Troia i  com va ser la seva tornada?

Menelau va ser un legendari rei d'Esparta, espòs d'Helena. Paris, el príncep de Troia, va viatjar a Esparta. Menelau va haver de marxar i Paris va aprofitar per seduir a Helena i va emportar-se-la. Quan Menelau va assabentar-se'n va demanar ajuda al seu germà Agamenón per conquistar Troya i recuperar a Helena. 

Quan va tornar de la Guerra de Troia, va marxar amb les seves naus juntament amb les de Néstor i Diomedes les quals van poder arribar menys la de Menelau, que va patir una gran tormenta en la qual només van sobreviure cinc i van arribar al Cap Sunió. Finalment, després de vuit anys, va aconseguir arribar a Esparta.

Neptólemo, fill d'Aquil·les va ser assassinat durant la Guerra de Troia per Paris. S'havia entrenat per ser un guerrer inspirat pel seu pare. La profecia deia que sense la seva ajuda no podrien guanyar la guerra.
No va voler tornar a la seva terra, va anar a Ftia, on es va casar amb Hermíone, filla de Menelau, però ella s'havia de casar amb Orestes, fill de Agamenón, però el van creure mort. Quan Neptólemo va consultar l'Oracle de Delfos es va trobar a Orestes que el va matar per ràbia.

ATENAS: el Acrópolis

Fa aproximadament uns 6.000 anys estava envoltada per un mur d'uns 4.5-6 m.. Al nord-oest hi havia un porticó i una escala que anava a la font coneguda com Clepsidra. En aquest temps, es va introduir l'Erectèon perquè Erecteu, fill de Pandíon va ser divinitzat. 

En el període micènic i edat fosca, l'Acròpoli va deixar de ser un lloc de residència i es va convertir en el centre de culte de la ciutat d'Atenes. L'Acròpoli va estar habitada durant aquesta època fins el naixament de la polis atenesa al s. VIII aC. Va haver un petit temple dedicat a Atena esmentat per Homer i un megàron o pati d'audiències i reunions.

En el període arcaic va servir com ciutadella per Pisístrat que va ser derrocat el 510 aC per una revolució popular. Al mateix lloc, al 480 aC s'hi van refugiar antics habitants d'Atenes durant les Guerres Mèdiques contra els Perses els quals van construir defenses de fusta a les parts de la muralla fetes malbé.
Es va aplanar el terreny i  es van fer bases per aixecar un altre temple a la part més alta on els seus fonaments s'han trobat sota del Partenó.


EDIFICIS:


Propileus: una entrada monumental amb columnes a un recinte tancat de estructura complexa.












Temple d'Atenea Niké: conmemora la victòria sobre els Perses en la batalla de Salamina construit per Calícrates.










Erecteión: temple grec en honor a Atenea, Poseidó i Erecteu. D'ordre jònic i àpter fet de marbre pentèlic durant els anys 421 aC - 406 aC. El seu arquitecte va ser Filocles.









Partenó: un dels principals temples dòrics que es conserven, construit entre els anys 447 i 432 aC amb unes dimensions de 69.5 m. de llarg i 30.9 m d'ample, les columnes tenen 10.4 m d'altura. Dedicat a la deesa grega Atenea.

Agamenón de esquilo

La Orestíada

És la primera obra de la trilogia de la Orestíada, presentada en el 458 aC, per Esquilo.
La formen els següents personatges:

• Cor: els ancians de Argos. 
• Agamenón, el rei de Micenes, que torna de la guerra de Troia.
• Clitemnestra, la seva esposa.
• Casandra, la presonera que Agamenón porta com a botí de guerra i profetitza el futur.
• Egisto, amant de Clitemnestra i cosí de Agamenón.
• Soldats, servents.

Introducció:

Agamenón

Esquilo explica la tornada de Agamenón, rei de Micenes (també se li diu Argos), de la guerra de Troia. La seva esposa, Clitemnestra, havia planejat la seva mort per venjar-se del sacrifici de la filla d'ambdós, Ifigenia.  Durant els deu anys que Agamenón no hi era, la seva dona va establir relació amb Egisto, cosí de Agamenón, el qual está decidit a recuperar el tro que creu que li pertany.    

Trama:

Té lloc a Argos, davant del palau reial. 

S'ha de considerar com a precedent de l'obra, que Argos i Troia havien rivalitzat des de feia temps però s'havia establert un curt període de pau que va quedar arruïnat quan el príncep troià, Paris, va raptar a Helena, esposa de Menelao, germà d'Agamenón. També, però, eren interessos econòmics i polítics els que van portar a l'espartà a lluitar contra els troians. Agamenón, al partir cap a la guerra no tenia vents favorables i, per obtenir-los propicis d'Artemisa, va fer matar a la seva filla Ifigenia, de gran bellesa. 

Hi ha diferentes versions sobre el que va passar:

• va ser substituida en l'últim moment per un cérvol i portada en terres llunyanes de la deesa Artemisa.
• bufen vents favorables i poden marxar. Clitemnestra es venga amb l'ajuda del cosí d'Agamenón: Egist, a més a més, era el seu amant. 

Després de que els soldats destrueixin el regne del Príamo, Agamenón tarda deu anys en tornar a Esparta.

Cvrsvs honorvm

Hi ha dues carreres que donen gloria i fama: el fòrum i la milícia. El fòrum és el símbol de la vida civil, en ell es desarrollaven totes les activitats civils importants com discursos polítics i judicials, tribunals de justícia, assamblees...

En la Roma primitva, en l'època dels Reis, no tenien possibilitat de carrera política. Tots els poders els feia el rei de mode vitalici, assistit per un Senat que l'acinsellava i assesorava. El Senat estava compost pels caps de cada gens o familia, que eren els més vells. 

En l'època de la República, ja que els reis van desaparèixer, també van desaparèixer amb ells el poder personal, que queda repartir entre una sèrie de persones amb funcions específiques en el govern de l'Estat, els magistrat i les seves funcions. L'exercici d'aquestes magistratures es diu "carrera política" o cursus honorum" que té lloc al fòrum.

Característiques de les magistratures:

• Anualitat. Tots els magistrats, excepte el censor i dictador, són elegits per un any.
• Colegialitat. Tots, excepte el dictador, tenen almenys un company de càrrec amb el mateix poder.
• Dret de veto. Qualsevol magistrat pot oposar-se i anul·lar les decisions dels seus companys i les dels magistrats inferiors a ell.

Poders generals dels magistrats:

• Potestas. Comprenen els drets de pendre els auspicis en el recinte Romà, promulgar edictes, imposar multes, convocar el poble i convocar i presidir el Senat.
• Imperium. Comprenen tots els drets de les potestas, a més a més: pendre els auspicis fora de roma, allistar i manar exèrcits i dret de vida i mort sobre els ciutadans.

Tots els magistrats tenien potestas però no imperium. 


Els magistrats ordinaris i les seves funcions específiques:

• Censors. S'elegeixen cada cinc anys. Tenen dos funcions: realitzar el cens dels ciutadans i vetllar pels costums públics. 
• Cònsul. Són dos i són generals en cap de l'exèrcit. Presideixen el Senat i tenen poder ejecutiu. Poseeixen l'imperium.
• Pretors. Primer són dos però després, s'eleven a vuit. La seva funció és presidir els tribunals de justícia. Posseeixen també l'imperium.
• Qüestors. Durant l'època de Cèsar, van arribar fins a 40. Cuiden l'hisenda pública, porten els comptes i registres dels ingressos i les despeses de l'Estat, vigilen la recaptació de impostos...
• Edils curules. S'encarreguen de tot el relacionat amb l'administració municipal. Fan funcions de policia i inspecció de carrers i mercats, s'ocupen del proveïment de la ciutat i de l'organització dels jocs públics.
• Tribuns de la plebs. Són deu i han de ser de la plebs. Defensen els interessos de la plebs. Tenen dues importantíssimes prerrogatives: l'inviolabilitat i el dret de veto. 
• Edils de la plebs. Són auxiliars dels tribuns. Totes les magistratures són ordinàries, a elles correspon el govern i administració de l'Estat.

Els magistrats extraordinaris: 

• Dictador. Té imperium. Només són elegits quan l'Estat passa per moments crítics i els hi dona tot el poder però només el té durant 6 mesos.
• Mestre de cavalleria. Se l'escolleix amb el dictador, cessa amb ell i té imperium, 

Hi ha altres magistrats inferiors com policia nocturna, neteja de carrers, vigilància d'incendis...

Les magistratures en l'imperi:

L'emperador nombra els candidats i es creen nous magistrats.

El Senat:

Durant la monarquia hi ha el consell de rei. Durant la República representa la més alta autoritat de Roma.

El Senat té més prestigi que poder legal. La seva competencia es centra en:

• religió nacional
• administració del tresor públic
• policia exterior
• control de reclutament i militars
• govern de certes províncies
• ratificació dels nombraments dels magistrats i de les lleis aprovades en els comicis

És un òrgan consultiu de gran prestigi i no pren cap decisió important sense la seva aquiescència.

1. Eren els magistrats més importants des del punt de vista civil i militar i donaven nom als anys del calendari romà. S’ocupaven de la direcció de les operacions bèl·liques i del reclutament de lleves;tenien el dret de convocar i de presidir el senat i les assemblees; i, finalment, també teniencompetències administratives (per exemple, l’administració de les terres públiques, la imposició de tributs, etc.). CÒNSULS

2. Eren magistrats elegits en els comicis centuriats que tenien l’administració de la justícia com a principal comesa. N’hi havia un d’urbanus, que s’encarregava dels afers entre els ciutadans de Roma i un de peregrinus, que s’encarregava dels afers en què intervenia algun estranger. PRETORS

3. Eren els administradors de les finances públiques. A Roma s’ocupaven de la gestió de l’erari públic i, a mesura que s’anà ampliant el nombre de províncies, s’ocuparen també de la gestió de les finances d’aquestes províncies (cobrament d’impostos, pagament de la soldada, venda del botí de guerra, etc.). Obtenir aquesta magistratura era el primer esglaó en la carrera de qualsevol ciutadà que es volgués dedicar a la política. QÜESTORS

4. Eren els magistrats que s’encarregaven del manteniment de temples i edificis públics, així com de l’abastiment dels mercats i de l’organització de jocs públics, fet aquest darrer que molts d’ells usaven com a mitjà per guanyar popularitat i vots per poder accedir a magistratures més importants. EDILS CURULES 

Delfos (II)

Aquesta imatge correspon a un omphalos (melic). El seu significat és "molts melics" i representava la unió de la mare (Terra) amb els fills (habitants). Sota s'hi trobava la serp que va matar a Apol·lo. Actualment, es troba al museu de Delfos (Grècia).

HISTÒRIA D'EDIP REI:

És una tragèdia grega escrita per Sòfocles.

Narra l'obra d'un desventurat príncep de Tebes (Edip), fill de Laio i Yocasta. Abans de casar-se, l'oracle de Delfos els va advertir de que el seu fill seria l'assassí del seu pare i l'espòs de a seva mare. Per tant, quan va néixer, el seu pare va ordenar que el matessin però a qui li va manar, no el va matar, només el va lligar-li els peus i el va penjar. 

Un pastor d'un ramat se'l va trobar i el va alliberar. Edip va créixer sota la cura dels reis de Corint i es va assabentar que no eren els seus reals pares i va anar en busca d'ells. En el seu viatge es va trobar a un carruatge on va matar, sense saber-ho, el seu pare. Quan va arribar a Tebes va trobar l'Esfinx i va encertar la pregunta i va aiberar Tebes del monstre. Com agraïment, es va casar amb la reina, la qual era la seva mare encara que no ho sabia. Van anar caient desgràcies a la ciutat i, el rei Edip, va anar a consultar l'Oracle de Delfos, el qual va dir que l'assassí del rei Laios vivia entre ells i era la causa. Tirèsies, un testimoni de la mort de Laios, va dir la veritat. En saber-ho, Yocasta es va suicidar i Edip es va treure els ulls i va abandonar Tebes.