Tàrraco

Les muralles són la construcció més antiga de la Tarragona romana, la seva fundació es remonta al campament militar inicial. Va ser construida en dues fases en la diferent tècnica constructiva:

• La primera fase va ser entre el 217 i 197 a.C., es tractava  d'una muralla baixa construida amb grans blocs irregulars de pedra que arribava als sis metres d'alçada amb torres elevades (es conserven tres).

• La segona fase va consistir en una reforma i ampliació del primer recinte murari fet entre els 150 i 125 a.C., no tenia torres i estava feta de carreus sobre un estret sòcol amb pedres irregulars. Arribava dals dotze metres d'alçada. 

La catedral durant el segle III i II a.C. va dir-se praesidium. Posteriorment, del segle I fins el V d.C. era el templum. En l'època visigota s'anomenà ecclesia i s'hi va construir una basílica. Del segle VIII al XII els àrabs la van destruir. És dels llocs més antics on s'hi troben fonament molt vells i meravellosos. Encara s'hi poden trobar obres ja que són molt fermes i els àrabs no les van poder destruir.

El Fòrum provincial constitueix un complex desmesurat en relació als conjunts arquitectònica romans paral·lels. Estava sota l'autoritat del consell de representats de tota la província de la Hispània Citeror Tarraconense, s'hi reunien religió i política com els dos vessants del poder imperial.

Es compon per dues terrasses superiors, la situada més alta estava consagrada a August. Es poden rastrejar molts trams de galeries o murs en edificis del casc antic. Als angles del costat nord-est s'alçaven dues torres que facilitaven el pas entre els diferents nivells de la plaça i el circ per mitjà de galeries i escales internes.

El circ  va ser construit durant el regnat de Domicià (finals del s. I d.C.) i destinat per curses de carros. Comunicava, a través d'escales, l'àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial. 

La tècnica constructiva era diversa:

• argamassa encofrada (opus caementicium) per a les cimentacions i les voltes.
• grans carreus (opus quadratum) per al podium i la façana.

La seva mida era 325 m. de longitud i 100-115 m. d'amplada.

L'amfiteatre va ser l'últim gran edifici per a espectacles, construit a principis del s. II i reformat el 218 sota l'emperador Elagàbal. Estava destinat als espectacles violents com lluites de gladadiors, caceres de feres i execucions. Es va ubicar fora de la muralla per aprofitar un pendent del terreny i així recolzar la graderia.

La cavea tenia una capacitat d'unes 14.000 persones i estava dividida en tres sector horitzontals on es distribuïen els espectadors segons els seu estatus social.

L'arena té la forma d'una el·lipsi de 61,5 x 38,5 metres amb dues fossae que la creuen en angle recte. 

blocs de l'inscripció

La seva inscripció és la més gran del món, consta de 300 metres construida per 79 bloca de pedra els quals 67 contenen lletres però 24 s'han esborrat per damnatio memoriae.