ATENAS: el Acrópolis

Fa aproximadament uns 6.000 anys estava envoltada per un mur d'uns 4.5-6 m.. Al nord-oest hi havia un porticó i una escala que anava a la font coneguda com Clepsidra. En aquest temps, es va introduir l'Erectèon perquè Erecteu, fill de Pandíon va ser divinitzat. 

En el període micènic i edat fosca, l'Acròpoli va deixar de ser un lloc de residència i es va convertir en el centre de culte de la ciutat d'Atenes. L'Acròpoli va estar habitada durant aquesta època fins el naixament de la polis atenesa al s. VIII aC. Va haver un petit temple dedicat a Atena esmentat per Homer i un megàron o pati d'audiències i reunions.

En el període arcaic va servir com ciutadella per Pisístrat que va ser derrocat el 510 aC per una revolució popular. Al mateix lloc, al 480 aC s'hi van refugiar antics habitants d'Atenes durant les Guerres Mèdiques contra els Perses els quals van construir defenses de fusta a les parts de la muralla fetes malbé.
Es va aplanar el terreny i  es van fer bases per aixecar un altre temple a la part més alta on els seus fonaments s'han trobat sota del Partenó.


EDIFICIS:


Propileus: una entrada monumental amb columnes a un recinte tancat de estructura complexa.












Temple d'Atenea Niké: conmemora la victòria sobre els Perses en la batalla de Salamina construit per Calícrates.










Erecteión: temple grec en honor a Atenea, Poseidó i Erecteu. D'ordre jònic i àpter fet de marbre pentèlic durant els anys 421 aC - 406 aC. El seu arquitecte va ser Filocles.









Partenó: un dels principals temples dòrics que es conserven, construit entre els anys 447 i 432 aC amb unes dimensions de 69.5 m. de llarg i 30.9 m d'ample, les columnes tenen 10.4 m d'altura. Dedicat a la deesa grega Atenea.