En la Roma primitva, en l'època dels Reis, no tenien possibilitat de carrera política. Tots els poders els feia el rei de mode vitalici, assistit per un Senat que l'acinsellava i assesorava. El Senat estava compost pels caps de cada gens o familia, que eren els més vells.
En l'època de la República, ja que els reis van desaparèixer, també van desaparèixer amb ells el poder personal, que queda repartir entre una sèrie de persones amb funcions específiques en el govern de l'Estat, els magistrat i les seves funcions. L'exercici d'aquestes magistratures es diu "carrera política" o cursus honorum" que té lloc al fòrum.
Característiques de les magistratures:
- Anualitat. Tots els magistrats, excepte el censor i dictador, són elegits per un any.
- Colegialitat. Tots, excepte el dictador, tenen almenys un company de càrrec amb el mateix poder.
- Dret de veto. Qualsevol magistrat pot oposar-se i anul·lar les decisions dels seus companys i les dels magistrats inferiors a ell.
- Potestas. Comprenen els drets de pendre els auspicis en el recinte Romà, promulgar edictes, imposar multes, convocar el poble i convocar i presidir el Senat.
- Imperium. Comprenen tots els drets de les potestas, a més a més: pendre els auspicis fora de roma, allistar i manar exèrcits i dret de vida i mort sobre els ciutadans.
Tots els magistrats tenien potestas però no imperium.
Els magistrats ordinaris i les seves funcions específiques:
- Censors. S'elegeixen cada cinc anys. Tenen dos funcions: realitzar el cens dels ciutadans i vetllar pels costums públics.
- Cònsul. Són dos i són generals en cap de l'exèrcit. Presideixen el Senat i tenen poder ejecutiu. Poseeixen l'imperium.
- Pretors. Primer són dos però després, s'eleven a vuit. La seva funció és presidir els tribunals de justícia. Posseeixen també l'imperium.
- Qüestors. Durant l'època de Cèsar, van arribar fins a 40. Cuiden l'hisenda pública, porten els comptes i registres dels ingressos i les despeses de l'Estat, vigilen la recaptació de impostos...
- Edils curules. S'encarreguen de tot el relacionat amb l'administració municipal. Fan funcions de policia i inspecció de carrers i mercats, s'ocupen del proveïment de la ciutat i de l'organització dels jocs públics.
- Tribuns de la plebs. Són deu i han de ser de la plebs. Defensen els interessos de la plebs. Tenen dues importantíssimes prerrogatives: l'inviolabilitat i el dret de veto.
- Edils de la plebs. Són auxiliars dels tribuns. Totes les magistratures són ordinàries, a elles correspon el govern i administració de l'Estat.
Els magistrats extraordinaris:
- Dictador. Té imperium. Només són elegits quan l'Estat passa per moments crítics i els hi dona tot el poder però només el té durant 6 mesos.
- Mestre de cavalleria. Se l'escolleix amb el dictador, cessa amb ell i té imperium,
Hi ha altres magistrats inferiors com policia nocturna, neteja de carrers, vigilància d'incendis...
Les magistratures en l'imperi:
L'emperador nombra els candidats i es creen nous magistrats.
El Senat:
Durant la monarquia hi ha el consell de rei. Durant la República representa la més alta autoritat de Roma.
El Senat té més prestigi que poder legal. La seva competencia es centra en:
- religió nacional
- administració del tresor públic
- policia exterior
- control de reclutament i militars
- govern de certes províncies
- ratificació dels nombraments dels magistrats i de les lleis aprovades en els comicis
És un òrgan consultiu de gran prestigi i no pren cap decisió important sense la seva aquiescència.
1. Eren els magistrats més importants des del punt de vista civil i militar i donaven nom als anys del calendari romà. S’ocupaven de la direcció de les operacions bèl·liques i del reclutament de lleves;tenien el dret de convocar i de presidir el senat i les assemblees; i, finalment, també teniencompetències administratives (per exemple, l’administració de les terres públiques, la imposició de tributs, etc.). CÒNSULS
2. Eren magistrats elegits en els comicis centuriats que tenien l’administració de la justícia com a principal comesa. N’hi havia un d’urbanus, que s’encarregava dels afers entre els ciutadans de Roma i un de peregrinus, que s’encarregava dels afers en què intervenia algun estranger. PRETORS
3. Eren els administradors de les finances públiques. A Roma s’ocupaven de la gestió de l’erari públic i, a mesura que s’anà ampliant el nombre de províncies, s’ocuparen també de la gestió de les finances d’aquestes províncies (cobrament d’impostos, pagament de la soldada, venda del botí de guerra, etc.). Obtenir aquesta magistratura era el primer esglaó en la carrera de qualsevol ciutadà que es volgués dedicar a la política. QÜESTORS
4. Eren els magistrats que s’encarregaven del manteniment de temples i edificis públics, així com de l’abastiment dels mercats i de l’organització de jocs públics, fet aquest darrer que molts d’ells usaven com a mitjà per guanyar popularitat i vots per poder accedir a magistratures més importants. EDILS CURULES
No hay comentarios:
Publicar un comentario