Els grecs en Ultramar

"Empòrion és una fundació dels massaliotes, que està situada a dos-cents estadis del Pirineu i dels límits entre Ibèria i la Cèltica. Tota aquesta regió és fèrtil i té ports excel·lents. També hi ha Roses, una petita factoria que pertany als emporitans, per bé que alguns afirmen que és una fundació dels rodis. Allà, com a Empòrion, s’hi venera Àrtemis Efèsia, pels motius que explicaré quan parli de Massàlia. De primer els emporitans van ocupar una petita illa situada davant mateix de la costa, que avui anomenen Paleàpolis, però actualment viuen en terra ferma. Empòrion és una ciutat doble, separada per una muralla, ja que abans tenia com a veïns alguns indicetes que, tot i gaudir de govern independent, per raons de seguretat van voler tenir un recinte emmurallat comú amb els grecs, però doble." ESTRABÓ, Geografia 3.4

El text es refereix a Empòrion, l'actual Empúries. Situada a trenta cinc kilòmetres del Pirineu i, també, de la frontera amb França. Abans de que els grecs arribessin per colonitzar-la, hi vivien els emporitans. Quan els grecs van arribar, els van enviar a l'illa Paleàpolis, propera de la costa, però actualment viuen a terra ferma.  Els que van colonitzar-la van ser els foceus pel comerç a llarga distància.

En la colonització grega es poden distingir dues societats:

• protohistòrica: es va produir en els primers segles del primer mil·lenni a.C. Alguns grecs es van establir a les costes de Anatolia.

• històrica: expansió dels grecs per tot el Mediterrani durant els segles VIII a.C. i, en menor freqüència, en el V a.C.