Cvrsvs honorvm

Hi ha dues carreres que donen gloria i fama: el fòrum i la milícia. El fòrum és el símbol de la vida civil, en ell es desarrollaven totes les activitats civils importants com discursos polítics i judicials, tribunals de justícia, assamblees...

En la Roma primitva, en l'època dels Reis, no tenien possibilitat de carrera política. Tots els poders els feia el rei de mode vitalici, assistit per un Senat que l'acinsellava i assesorava. El Senat estava compost pels caps de cada gens o familia, que eren els més vells. 

En l'època de la República, ja que els reis van desaparèixer, també van desaparèixer amb ells el poder personal, que queda repartir entre una sèrie de persones amb funcions específiques en el govern de l'Estat, els magistrat i les seves funcions. L'exercici d'aquestes magistratures es diu "carrera política" o cursus honorum" que té lloc al fòrum.

Característiques de les magistratures:

• Anualitat. Tots els magistrats, excepte el censor i dictador, són elegits per un any.
• Colegialitat. Tots, excepte el dictador, tenen almenys un company de càrrec amb el mateix poder.
• Dret de veto. Qualsevol magistrat pot oposar-se i anul·lar les decisions dels seus companys i les dels magistrats inferiors a ell.

Poders generals dels magistrats:

• Potestas. Comprenen els drets de pendre els auspicis en el recinte Romà, promulgar edictes, imposar multes, convocar el poble i convocar i presidir el Senat.
• Imperium. Comprenen tots els drets de les potestas, a més a més: pendre els auspicis fora de roma, allistar i manar exèrcits i dret de vida i mort sobre els ciutadans.

Tots els magistrats tenien potestas però no imperium. 


Els magistrats ordinaris i les seves funcions específiques:

• Censors. S'elegeixen cada cinc anys. Tenen dos funcions: realitzar el cens dels ciutadans i vetllar pels costums públics. 
• Cònsul. Són dos i són generals en cap de l'exèrcit. Presideixen el Senat i tenen poder ejecutiu. Poseeixen l'imperium.
• Pretors. Primer són dos però després, s'eleven a vuit. La seva funció és presidir els tribunals de justícia. Posseeixen també l'imperium.
• Qüestors. Durant l'època de Cèsar, van arribar fins a 40. Cuiden l'hisenda pública, porten els comptes i registres dels ingressos i les despeses de l'Estat, vigilen la recaptació de impostos...
• Edils curules. S'encarreguen de tot el relacionat amb l'administració municipal. Fan funcions de policia i inspecció de carrers i mercats, s'ocupen del proveïment de la ciutat i de l'organització dels jocs públics.
• Tribuns de la plebs. Són deu i han de ser de la plebs. Defensen els interessos de la plebs. Tenen dues importantíssimes prerrogatives: l'inviolabilitat i el dret de veto. 
• Edils de la plebs. Són auxiliars dels tribuns. Totes les magistratures són ordinàries, a elles correspon el govern i administració de l'Estat.

Els magistrats extraordinaris: 

• Dictador. Té imperium. Només són elegits quan l'Estat passa per moments crítics i els hi dona tot el poder però només el té durant 6 mesos.
• Mestre de cavalleria. Se l'escolleix amb el dictador, cessa amb ell i té imperium, 

Hi ha altres magistrats inferiors com policia nocturna, neteja de carrers, vigilància d'incendis...

Les magistratures en l'imperi:

L'emperador nombra els candidats i es creen nous magistrats.

El Senat:

Durant la monarquia hi ha el consell de rei. Durant la República representa la més alta autoritat de Roma.

El Senat té més prestigi que poder legal. La seva competencia es centra en:

• religió nacional
• administració del tresor públic
• policia exterior
• control de reclutament i militars
• govern de certes províncies
• ratificació dels nombraments dels magistrats i de les lleis aprovades en els comicis

És un òrgan consultiu de gran prestigi i no pren cap decisió important sense la seva aquiescència.

1. Eren els magistrats més importants des del punt de vista civil i militar i donaven nom als anys del calendari romà. S’ocupaven de la direcció de les operacions bèl·liques i del reclutament de lleves;tenien el dret de convocar i de presidir el senat i les assemblees; i, finalment, també teniencompetències administratives (per exemple, l’administració de les terres públiques, la imposició de tributs, etc.). CÒNSULS

2. Eren magistrats elegits en els comicis centuriats que tenien l’administració de la justícia com a principal comesa. N’hi havia un d’urbanus, que s’encarregava dels afers entre els ciutadans de Roma i un de peregrinus, que s’encarregava dels afers en què intervenia algun estranger. PRETORS

3. Eren els administradors de les finances públiques. A Roma s’ocupaven de la gestió de l’erari públic i, a mesura que s’anà ampliant el nombre de províncies, s’ocuparen també de la gestió de les finances d’aquestes províncies (cobrament d’impostos, pagament de la soldada, venda del botí de guerra, etc.). Obtenir aquesta magistratura era el primer esglaó en la carrera de qualsevol ciutadà que es volgués dedicar a la política. QÜESTORS

4. Eren els magistrats que s’encarregaven del manteniment de temples i edificis públics, així com de l’abastiment dels mercats i de l’organització de jocs públics, fet aquest darrer que molts d’ells usaven com a mitjà per guanyar popularitat i vots per poder accedir a magistratures més importants. EDILS CURULES 

Delfos (II)

Aquesta imatge correspon a un omphalos (melic). El seu significat és "molts melics" i representava la unió de la mare (Terra) amb els fills (habitants). Sota s'hi trobava la serp que va matar a Apol·lo. Actualment, es troba al museu de Delfos (Grècia).

HISTÒRIA D'EDIP REI:

És una tragèdia grega escrita per Sòfocles.

Narra l'obra d'un desventurat príncep de Tebes (Edip), fill de Laio i Yocasta. Abans de casar-se, l'oracle de Delfos els va advertir de que el seu fill seria l'assassí del seu pare i l'espòs de a seva mare. Per tant, quan va néixer, el seu pare va ordenar que el matessin però a qui li va manar, no el va matar, només el va lligar-li els peus i el va penjar. 

Un pastor d'un ramat se'l va trobar i el va alliberar. Edip va créixer sota la cura dels reis de Corint i es va assabentar que no eren els seus reals pares i va anar en busca d'ells. En el seu viatge es va trobar a un carruatge on va matar, sense saber-ho, el seu pare. Quan va arribar a Tebes va trobar l'Esfinx i va encertar la pregunta i va aiberar Tebes del monstre. Com agraïment, es va casar amb la reina, la qual era la seva mare encara que no ho sabia. Van anar caient desgràcies a la ciutat i, el rei Edip, va anar a consultar l'Oracle de Delfos, el qual va dir que l'assassí del rei Laios vivia entre ells i era la causa. Tirèsies, un testimoni de la mort de Laios, va dir la veritat. En saber-ho, Yocasta es va suicidar i Edip es va treure els ulls i va abandonar Tebes. 

Amfiteatres i circs

AMFITEATRE:

És una important edificació de l'arquitectura romana clàssica. Té forma oval amb un espai al mig a nivell de la terra, cobert de sorra i envoltat de graderies diferenciades en tres nivells: imma caeva, la que tocava a la sorra; media cavea, on seia la pleb romana; i la summa cavea, al capdamunt de la graderia on seien les dones. 

Es solien representar les lluites entre gladiadors, lluites entre feres i la mort de les persones que havien condemnat a la pena capital. Encara que en alguns, hi havien batalles navals entre petits vaixells on s'omplia l'arena d'aigua.

El primer amfitetre es va construir a l'any 59 aC per ordre de Gai Escrivioni Curió, el màxim pontífex romà i cap d'ordres públiques. Els primers eren fets de fusta i, després, ja eren de pedra. 

CIRC:

Era un edifici d'oci romà on es feien curses de cavalls i carros. Tenia la forma rectangular amb un costat curt semicircular i al centre hi havia una balustrada. Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades.

S'hi celebraven els anomenats Jocs circenses. 

El primer circ va ser creat per Tarquini Prisc. El lloc on es celebraven les festes va ser envoltat de plataformes temporals i l'interior va ser anomenat circ perquè era rodó o perquè les carreres es feien en cercle. Primer van ser de fusta, després del segle II, es van començar a fer de pedra. 

Ceràmica grega

a) Correspon a una cràtera (κρατηρ) de campana, ja que té forma de campana invertida. Estava destinada per la mescla d'aigua i vi on després s'anaven ficant als gots. Es portava quan menjaven i es deixava al terra o sobre alguna tarima. La seva mida es entre 30-40 cms.

b) Es tracta d'un lebes gámico (λέβης), el seu ús era cerimonial, és a dir, l'utilitzava la núvia abans del seu casament en el ritual de purificació. Era de mida gran.

c) És una skyphos (σκύφος), una tassa de vi profunda amb dues nanses amb una base baixa i ample o, pot haver-hi, sense base. Les nanses poden ser petites i horitzontals o en forma de llaç.

d) Representa una aryballos (ἀρύβαλλος), un got de base ample i el coll estret. La feien servir com utinsili de bany per conservar olis perfumats pel cos. Té una mida de 6-20 cm. 

e) Correspon a una hidria que es feia servir per transportar aigua. Té tres nanses, una a cada costat del recipient per poder-lo agafar i transportar. 








f) És un dels tipus de cràtera, en aquest cas, és una cràtera voluta. Es deia així perquè les seves nanses formen volutes, és a dir, una forma d'espiral. 











g) Es tacta d'un kantharus (κάνθαρος) que s'utilitzava per a beure. Es caracteritza per l'altura de les seves nanses que s'extenen sobre el got. 

h) Correspon a una psykter (ψυκτήρ), una classe de vaixella que servia per refredar. Ficaven el vi i es colocava dintre d'una cràtera amb aigua freda o gel. 

i) És una cílica (transcrit com kílix) que era una copa per beure vi amb un cos relativament poc profund i ample aixecat sobre un pes amb dues nanses. 

j) Correspon a una stamnos (στάμνος). És una vaixella en forma globular amb unes petites nanses horitzontals. Servía per a conservar líquids, sobretot vi. 

k) Representa una alabastron (αλάβαστρον), s'usava per contindre olis perfumants o per massatges. Mesurava uns 12-16 cm. 

l) És una enócoe (οἰνοχόη), una gerra de vi que serveix per a treure el vi d'una cràtera. Té una mida d'uns 20 a 40 cm. 

m) Correspon a un lécito, un got per l'almacematge d'oli perfumat pel cos. S'utilitzaven normalment com vasos funeraris. 

n) Es tracta d'una àmfora, un recipient cràmic de gran tamany amb dues nanses i un llarg coll. Les més altes poden mesurar 1.5 m. i les més petites uns 45 cm.